Introducció
|
Després de la desaparició del ferrocarril, el traçat del mateix va quedar com un camí de 39 km. de llarg. Les vies van ser aixecades en pràcticament la seva totalitat, quedant les infraestructures que no fossin metàl·liques, ja que els ponts metàl·lics van ser desballestados, no així els de maçoneria. Encara que no havia cap política de conservació, al ser el tren de Sant Feliu un dels últims a tancar, les seves instal·lacions han perdurat fins a l'actualitat en la major part preservades per a altres finalitats pels mateixos Ajuntaments als quals donaven servei les instal·lacions. |
|
| Així per exemple l'Estació de Quart va ser condicionada pel seu Ajuntament com parvulari, i la de Llagostera ha estat totalment conservada pel seu Ajuntament i l'ha dedicat a museu Etnològic. L'estació de Font Picant segueix en el seu lloc gràcies a que el Restaurant va seguir treballant després de clausurat el ferrocarril. L'estació de Castell d'Aro s'ha fet servir d'oficina de correus, i s'ha reformat aquests últims anys per a deixar-la com va estar en els seus dies de servei. |
|
 Estació de Castell d´Aro, foto d'Ignasi Griñón |
El motiu es als peus de la estacio del tren. Un circuit de 5 polçades de la Associació d'amics del ferrocarril de Castell d'Aro, per ell còrre un tren rèplica del de Sant Feliu que delecta als turistes i afeccionats. Queda ferroviari, i evita la degradació d'una estació que conserva inclús els pocs elements d'ornamentació que sels va posar a tots els eficis de la línia. El cert es que si s'ha pogut preservar gran part del llegat del SFG es degut al caracter de les gents d'aquestes comarques que, orgullosos del seu passat, conserven tot el que tingui a veure amb el tren de Sant Feliu. |
Orígen de les víes verdes
Quan a la fi dels anys 80 RENFE va desamortitzar molts quilòmetres de via per tancament de línies (al voltant de 8000) es van deixar moltes línies en desús i abandonades. Encara que la propietat seguia sent dels estaments oficials, no és fins a 1993 que es comencen a realitzar els primers passos a Espanya per a consolidar les vies verdes. El que en principi va néixer per a donar sortida a aquelles línies abandonades, es va consolidant com opció lúdica i saludable. En aquest cas l'única premissa que han de complir és que hagin estat antigament un recorregut de ferrocarril, el que dóna la seguretat que el traçat no infon especial dificultat per ser pendents suaus, aportar obres de fàbrica per a salvar els desnivells i puenes i túnels que seran habilitats per al pas de persones
En Espanya existeixen més de 1.700 quilòmetres d'insfraestructures ferroviàries en desús que han estat reconvertides en intineraris cicloturistes I senderistes en el marc del programa Vies verdes, coordinat per la Fundació dels Ferrocarrils espanyols.
Més informació sobre itineraris en http://www.viasverdes.com/ViasVerdes/Itinerarios
Víes verdes de Girona
|
En la província de Girona hi ha tres vies verdes unides entre elles per un tram de carretera que permeten anar de la muntanya del Pirineu a la Mediterrània. Són la "Ruta del ferro i del carbó", el "carrilet Olot-Girona" i el "Sant Feliu de Guíxols a Girona". En Girona, degut a que hi havia implicades vies de vàries administracions ferroviàries, es el Consorci de les Vies Verdes de Girona el que señalitza i patrocina les vies verdes d'aquesta província. Es pot veur en un futlletó. Por tal motiu es potencia la circulació de bicicletes i vianants medint el fluxe de persones i adequant les vies per a la seva millor utilització. En Girona s'han instal·lat nous itineraris perquè les dues vies verdes dels carrilets es puguin ajuntar fent itineraris diferenciats segons el sentit mar-muntanya i muntanya-mar, que estàn perfectament senyalitzats. |
Mapa de vies Verdes proporcionat per www.deandar.com |
Via verda de Sant Feliu
(Fotos i texte cedit amablement per deandar.com)
|
|
Des de Sant Feliu fins a Girona tot just se sent el desnivell molt bé repartit durant tot el trajecte. Per la Vall de Riudaura, entre la serra dels Gavarres i la dels Cadiretes gaudirem de la part més boscosa del recorregut, sobretot encinars, i també de camps bucòlics i masies-restaurant. Un poc abans de Llagostera ens tocarà compartir camí amb la comarcal, tram no molt agradable però que aviat es deixa enrere en favor de la depressió de la Selva, extensa plana dedicada al cultiu i a la ramaderia, esquitxada de més d'un polígon industrial i també pobles amb sabor d'antany. Una barreja de vegades no molt harmoniosa però que igualment convida al pedaleig i a descobrir petits racons amb encant. Les vistes a més ens permeten contemplar el Montseny i lesestribaciones més mediterrànies del Pirineus. L'arribada A Quart i la visió de l'omnipresent antena de comunicacions gironina ens indiquen de la proximitat de la capital de província. Entrarem al costat del riu Onyar guia perfecte para arribar al nucli antic de la ciutat, la visita de la qual pot bé ocupar un dia sencer. I ara si no tenim cotxe de suport toca tornar, això si amb la petita ajuda de tenir el desnivell a favor i la recompensa de la platja si arribem a temps. |
|||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Documental de Televisió espanyola sobre la Via verda de Sant Feliu
Forma part d'un documental més ampli que parla de les vies verdes del Carrilet. Per trobar més documentals sobre vies verdes, s'ha d'entrar a http://www.youtube.com/vivelavia
Una cosa atípica en una via verda
 |
 |
Els urinaris, WC o lavabos, han canviat poc des que van ser construits, només se'ls ha condicionat interiorment per tenir mobiliari més còmode, però per for a son idéntics als originals.
Fotos actuals realitzades per Ignasi Griñón Foto antiga provinent del seu fons |
|
Català
Castellano
Français
English
Deutsch
Italiano
